The Lancet parla de la política econòmica europea i el seu impacte sobre la salut

The Lancet és una revista britànica, fundada el 1823, de gran prestigi en temes sanitaris.

En els darrers temps han dedicat molta atenció a la situació econòmica de la sanitat europea.

Un dels darrers articles seus sobre el tema mereix una lectura. Us ho recomano. Pel que no llegeixi bé l'anglès, us ofereixo una traducció de l'article original fet per Diego Reverte.

L'article de The Lancet es titula "Crisis financiera, austeridad y salud en Europa (Financial crisis, austerity, and health in Europe)" i fou publicat el 27 de març passat.

S'analitza l'impacte en la salut de les mesures que la crisi econòmica ha fet implantar en els diferents països.

L'abstract o resumen de l'article és el següent:

"La crisis financiera en Europa ha planteado amenazas importantes y brindado
oportunidades para la salud. Hemos rastreado los orígenes de la crisis económica
europea y las respuestas de los gobiernos, así como examinado su efecto en los
sistemas sanitarios y revisado los efectos de los deterioros económicos previos sobre la
salud para predecir las probables consecuencias para el momento actual. Después
hemos comparado nuestras predicciones con los datos reales de que se dispone
respecto a los efectos de la crisis sobre la salud. Mientras que pudimos prever los
aumentos inmediatos en las tasas de suicidios y el descenso en las de muertes por
accidentes de tráfico en las carreteras, no pudimos prever otras consecuencias, tales
como los brotes de VIH/SIDA, que se comprenden mejor como productos de las
restricciones de los estados. Grecia, España y Portugal han adoptado una estricta
austeridad fiscal; sus economías siguen en recesión y la presión sobre sus sistemas
sanitarios aumenta. En estos países se están haciendo más frecuentes los suicidios y
los brotes de enfermedades infecciosas y los recortes presupuestarios han restringido
el acceso a la sanidad. Por el contrario, Islandia rechazó, mediante el voto popular, la
austeridad y parece que la crisis financiera ha tenido menores o nulos efectos
discernibles sobre la salud. Aunque hay muchas diferencias entre los países que
pueden potencialmente crear confusión, nuestro análisis sugiere que, aunque la
recesión acarrea riesgos para la salud, la interacción de la austeridad fiscal con los
impactos económicos y una protección social débil es lo que finalmente parece
disparar las crisis sanitarias y sociales en Europa. Las decisiones políticas respecto a
cómo responder a la crisis económica tienen marcados e inesperados efectos sobre la
salud pública, todavía las voces de la salud pública se han mantenido calladas a lo largo
de la crisis económica".

La crisi, on estem i la sortida que busquem

En els darrers temps són moltes les veus d’experts econòmics que qüestionen el perquè de la crisi i les solucions que es pregonen per sortir d’ella. S’assenyala que Brussel·les i la Comissió Europea d’Assumptes Econòmics s’equivoquen al imposar receptes d’austeritat, que sols provoquen un patiment innecessari als ciutadans europeus. Per un costat, el Fons Monetari Internacional (FMI) aconsella un canvi en la política fiscal que afavoreixi el creixement; per l’altre costat la Comissió Europea que continua tossudament en dictar receptes que s’han demostrat errònies i que s’estrellen contra la realitat. Així, la Comissió Europea preveu que la zona euro arrastri aquest any una recessió seguida d’un creixement anèmic en el 2014. I Espanya es veu abocada a nou trimestres consecutius de caigudes del PIB, quelcom inèdit des del final de la guerra civil. Les opinions d’experts com Paul De Grauwe, de la London School of Economics, a “La política económica de la Eurozona es un desastre” assenyalen les autoritats comunitàries com responsables de la recessió, per haver atresat a tots els països al mateix temps a polítiques d’austeritat. Altres com Desmond Lachman, de Georgetown, diuen que les dades de creixement confirmen que “l’economia europea es contrau més ràpid del que s’esperava”. Dani Rodrick, d’Havard, creu que la Comissió Europea s’està enganyant amb l’il·lusió de que les reformes estructurals per impulsar l’economia enmig d’una caiguda en picat de l’activitat, que s’ha vist agreujada per les mesures d’activitat que ha forçat. Mentre que les últimes dates confirmen la necessitat d’estratègies de creixement per a reactivar la demanda. Charles Wyplosz, del Graduate Institute de Ginebra, diu que l’austeritat i les polítiques desenvolupades per la Comissió Europea impedeixen acabar amb la depressió. Per això elaboren previsions saben perfectament que aleshores no es compliran. El FMI ha dit que l’austeritat excessiva a la zona euro és una camisa de força contraproduent. Com a resum de tot, i tenint com a referència les mesures adoptades pel president Obama o la Reserva Federal del Estats Units per a lluitar contra la crisi, hi ha que preguntar-se si els governs europeus i el Banc Central Europeu (BCE) estan desenvolupant polítiques al servei dels grans poders financers, que estan en l’origen de la crisi i no paren d’augmentar els seus beneficis amb ella.

Vídeos del 1r. Fòrum Obert de Sanitat Pública

El passat divendres 1 de març es va celebrar a Sant Andreu de la Barca el 1r. Fòrum de Sanitat Pública amb l'assistència de més 100 professionals i agents implicats en l'atenció sanitària. L'acte va comptar amb la presència de Vicente Ortún i Marisol Rodríguez i va ser un èxit. Per aquest motiu, us posem a disposició els vídeos de la conferència. Esperem que siguin del vostre interés.

Introducció:


Ponència de Marisol Rodríguez:


Ponència de Vicente Ortún:


Preguntes i final: