El professor Vicenç Navarro sempre hi toca molt

El professor Vicenç Navarro, catedràtic de polítiques públiques de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Public Policy a The Johns Hopkins University, excel·leix en els seus articles. Sempre hi toca molt!

Ahir, dimarts, dia 15 de gener de 2013 va publicar al diari Ara un article d’opinió titulat “Mites de la saviesa convencional”. El recomano.

El seu article desmunta alguns dels supòsits del pensament econòmic dominant que, segons ell, son erronis.

Navarro parla dels següents supòsits erronis:

1. Cal retallar la despesa pública, inclosa la despesa pública social, per reduir el dèficit i així recuperar la confiança dels mercats.

2. Cal abaixar els salaris per augmentar la competitivitat, incrementant les exportacions, la qual cosa ens ajudarà a sortir de la crisi.

3. Les polítiques d’austeritat són necessàries per salvar l’euro.

4. La falta de frugalitat i l’excessiva despesa pública dels països perifèrics de l’eurozona són els responsables de la crisi de l’euro. Són aquests països els que han portat el desastre a l’eurozona.

5. Les polítiques d’austeritat implementades pels estats són les úniques possibles.

6. L’elevat deute públic dels estats i les seves dificultats per vendre els seus bons públics es deu a l’excessiva despesa d’aquests estats.

7. Els problemes de l’eurozona es deuen a la falta de lideratge polític.

8. La millor manera de revifar el crèdit és ajudant la banca.

Especialment interessant es l’opinió del professors Vicenç Navarro sobre el punt 5: “Les polítiques d’austeritat implementades pels estats són les úniques possibles”.

Diu Vicenç Navarro: “És fàcilment demostrable que aquesta asseveració no té credibilitat. Hi ha milers d’exemples d’alternatives. L’estat espanyol (tant central com autonòmic), en lloc de retallar 6.000 milions d’euros en sanitat, podria haver anul·lat la baixada d’impostos a les grans empreses financeres, industrials i de serveis, incloent-hi també les que ingressen més de 120 milions d’euros l’any (que representen només el 0,12% de les empreses a Espanya), i hauria aconseguit una quantitat equivalent; o en lloc de retallar 600 milions en els serveis domiciliaris per a les persones amb dependència, podria haver retallat les subvencions a l’Església catòlica per impartir docència de religió a les escoles públiques. L’evidència científica mostra que per cada retallada hi havia una alternativa. El fet que les retallades es focalitzessin en alguns sectors a costa d’altres es deu al diferent grau d’influència que tenen els diferents sectors socials sobre l’Estat”.

Però on Vicenç Navarro deixa anar l’escàndol és a l’explicar l’erroni que resulta afirmar el punt 8: "La millor manera de revifar el crèdit és ajudant la banca".

El Banc Central Europeu (BCE) ha prestat a la banca espanyola i italiana mig milió de euros a menys d’un 1%, per tal que poguessin augmentar la disponibilitat de crèdit a les petites i mitjanes empreses i a les famílies. La banca, però, ha utilitzat aquests diners per comprar deute públic dels països “pigs” de l’eurozona (Irlanda, espanya, Itàlia i Portugal) que generen interessos de 6%, 7%, 8%, sense risc, en lloc de donar crèdit a les empreses i reacctivar l’economia. El diferencial és del 5% al 7%, sense fer res, només per moure el dinar rebut.