En defensa dels funcionaris

Fa uns dies hem tingut l’oportunitat d’escoltar les declaracions de Joan Rosell, president de la COE, on manifestava que un dels elements que llasten l’economia del país és l’excés de funcionaris; que seria necessari reduir el seu nombre per a millorar el funcionament de les institucions i de l’economia del país.

Aquestes declaracions resulten simptomàtiques (i crec que no són pas alienes) al fet del coneixement de casos de corrupció (algú ha pagat ingents quantitats de diners) als partits polítics.

Estem davant l’opinió autoritzada de qui representa la cúpula empresarial del país; cúpula que, per cert, podria triar millor a qui els representa, vista la col·lecció de fariseus (sóc suau en el qualificatiu) que últimament apareixen en l’escena pública.

Passem a analitzar les paraules d’aquest “il·lustrat” economista, expressió del liberalisme ultra muntanyenc.

És evident que el seu raonament entra dins de la lògica més clara. Per a molts empresaris, sobren els funcionaris que presten serveis de qualitat als ciutadans.

Si hi ha bons metges, i en nombre suficient, que facin que la sanitat funcioni, els empresaris com ell perden oportunitat de negoci. Si hi ha bons mestres i professors en nombre suficient, que permeten que es doni un ensenyament de qualitat a les classes populars, ells perden oportunitat de negoci. Ciutadans ben formats tindrien més capacitat d’anàlisi i de reivindicar uns serveis públics de qualitat i això no els interessa.

Tampoc és bo que hi hagi funcionaris d’hisenda que controlin les malifetes que fan persones com l’anterior president de la CEOE (Díaz Ferrán) o l’actual vicepresident (Arturo Fernández). Tampoc és bo que hi hagi molts funcionaris de justícia, ja que quan més lenta i dolenta és la justícia, els delictes econòmics podran quedar sense jutjar.

Està clar, doncs, el motiu pel qual a Joan Rosell li sobren funcionaris, que donin un servei als ciutadans, en els diferents àmbits de l’administració, ja que ells perden oportunitat de negoci i no poder estendre les seves pràctiques empresarials a àmbits en que la funció pública actua amb criteris de qualitat i eficiència.

És necessari disminuir el nombre de funcionaris per a aconseguir que els serveis que ells presten es vegin afectats i aparegui evident, amb sol rutilant, llocs on realitzar activitats empresarials, que generin beneficis, basant-se en l’explotació de la malaltia, l’educació, la justícia, etc.; sectors fonamentals de l’Estat de dret que entre tots hem construït, per a tenir via lliure a pràctiques sense escrúpols i corrupteles, a tretes, enganys o artificis entre amics, a l’explotació de treballadors, amb violació dels seus drets laborals.

Sr. Rosell, és vostè una espècie rutilant d’aquest hivernacle que és la cúpula de la CEOE o Foment del Treball, que no deixa de sorprendre’ns, ja que més enllà de sustentar activitats moltes vegades sense cap ètica empresarial, intenta convèncer a la ciutadania de què lo que és bo per a ells és el millor per a tots. I això, desgraciadament, no és veritat i és tan sols un cortina de fum.